A vegades, en l’esport, no es tracta de fer el millor partit ni d’aconseguir la millor tècnica, ni tan sols de guanyar o perdre amb el cap ben alt. A vegades es tracta d’anar tots a una, d’empènyer tots fort en la mateixa direcció i de crear llaços que van més enllà del partit del cap de setmana o dels punts a la classificació. D’això se’n diu ser un equip.
I això és el que hem vist aquest dissabte a Les Comes d’Igualada. Hem vist un equip que ha posat el cor, l’amistat, el coratge i la fraternitat al camp. Just en el moment en que, per causes extraesportives, l’equip no estava sencer, és quan els jugadors i jugadores que han sortit al terreny de joc han homenatjat aquells que no hi eren.
Els sots 16 de l’Anoia Rugby Club i l’Esparreguera Rugby Club, els Hippovikings, s’enfrontaven a un partit complicat anímicament degut a causes que els jugadors no poden controlar. Tot i així, han sortit a donar-ho tot des del primer minut i han volgut dedicar la seva feina i la victòria als membres de l’equip que no s’han pogut posar de curt. Resultat final 89-19.
Quan un grup de persones són capaços de posar per davant un sentiment comú i la voluntat d’arribar allà on s’han proposat, d’això se’n diu ser un equip i llavors, són implacables.
Salut i Rugby.
